Biografia

Josep Maria Ballarín

Josep Maria Ballarín (Barcelona, 1920) Nascut a ciutat com molts, va triar la tranquil·litat del món rural. Quan se li pregunta sobre quin fet històric li ha influït més en la seva vida, l'autor ho té clar: la guerra, la qual tot just va esclatar quan va acabar el batxillerat als Escolapis, i li va donar moltes ensenyances vitals, més enllà de la seva vocació. Va viure la fam, les malvestats de la rereguarda, el front amb la Quinta del Biberó, després el camp de concentració... Va caure malalt de tuberculosi i va haver d'estar sis anys al llit. Dóna gràcies a Déu pels sis anys de malaltia i no dubta a dir que van ser els més feliços de la seva vida. Li van deixar l'ànima quieta i li van donar molta pau.
Va començar de capellà al Seminari de Solsona. Després va raure al Santuari de Queralt (1953-58), el qual recorda amb molta estima, «el porta a dins», i el convertí en lloc de peregrinació gràcies a la seva difusió. Des del 1993, és vicari de Gósol, situat a peu del Pedraforca, la seva «Terra Santa».
Polifacètic i mediàtic, escriu al diari AVUI des del primer dia i ha col·laborat en diversos programes de TV3. El 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva tasca literària i religiosa. Ha publicat molts llibres, entre els quals Francesco (1967), Mossèn Tronxo (1989), Tronxo, m'hi torno (1994), Santa Maria pa cada dia (Premi Ramon Llull, 1996), Nadal creu de terme de la història (2005), Els Pastorets de Gósol i L'illa del Guacamai (2006). El 1996 rebé la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva tasca literària i religiosa.